Àlfons Sánchez
1. Com definiries el model d’Estat espanyol?
À.S.: Més que model d’estat, considere que el que tenim ací és un sistema optimitzat per extraure recursos d’uns territoris per tal de beneficiar a altres (dels menys castellans als més castellans) i per tal de compensar a la seua capital perquè no suporten la idea d’estar aïllats geogràficament. És el mateix que s’ha fet en la península en els últims 500 anys (des de l’or de Sudamèrica, als recursos de Cuba i Filipines, a l’espoli actual als territoris mediterranis i les subvencions europees) i dubte que siguen capaços de fer altra cosa si no se’ls obliga.
2. Quin es el teu model d’Estat?
À.S.: M’agradaria pensar que és possible tenir un model en que els territoris i la capital es respecten entre ells sense ànim d’imposar res. Però conforme passa el temps, crec que és més i més difícil aconseguir-lo. Sincerament, crec que no és compatible que valencians i castellans estiguem en el mateix estat sense que la nostra economia, agricultura, cultura, interessos, i recursos siguen espoliats i violats constantment. Només cal mirar detingudament la història de forma objectiva.
3. Si la nostra comunitat ha sigut de les més riques no hi hauria d’aportar més diners que la majoria de comunitats?
À.S.: Dius “ha sigut”. Efectivament, ho ha sigut en el passat. Lamentablement, l’aplicació d’un sistema de repartiment demencial ha fet que haguem passat de ser una de les quatre economies més riques dins l’estat, a ser una de les quatre més pobres. La magnitud de l’espoli només pot ser comparable amb una guerra constant durant trenta anys i així tenim la nostra economia ara mateix, en estat crític. No només això, els nostres diners continuen anant a economies molt més riques com Astúries, La Rioja o Aragó, i això ho veiem amb les dades oficials del ministeri.
4. Quin país te un model de finançament que es podria importar al nostre?
À.S: Podem resumir-ho fàcilment en una imatge:
http://img.ctrlv.in/img/14/05/20/537b678d949a0.png
Això que passa en Espanya, no passa en cap altre lloc del món. Més que res perquè genera moltes tensions entre veïns. Existeix el que es coneix com a principi d’ordinalitat: els territoris més rics ajuden als més pobres, però de manera que en cap cas l’ordre amb el que acaben siga distint del que tenien originalment. Els alemanys ho compleixen admirablement amb una línia casi plana, l’ordre de les línies blaves (abans del repartiment) i les roges (després) no canvia. El cas d’Espanya ho diu tot.
5. La nostra comunitat hauria d’aportar o rebre diners?
À.S: Des de fa ja molts anys, els valencians hauríem de ser compensats perquè estem per baix de la mitjana en quant a riquesa. Lamentablement, el sistema no està pensat per a compensar de rics a pobres, sinó per altres criteris polítics i històrics que no fan més que accelerar el nostre empobriment fins a límits insuportables. I és així perquè els grans partits així volen que siga.
Algemesí al Debat 
