Debat Mitjans de Comunicació

PIANO PIANO SI VA LONTANO, per Més Veu Jove

            El passat divendres es va celebrar a la Cambra Agrària el segon assalt d’Algemesí al Debat que començà amb una pregunta oberta: el fet que els mitjans de comunicació estiguen controlats per uns pocs grups capitalistes és bo per a la salut cultural d’una societat?

            Vicent Castell, des de la seua òptica més localista, ens digué que la publicitat de les empreses del poble els permet tirar endavant el seu projecte (La Véu d’Algemesí) i que de ninguna forma això ha suposat mai cap problema a l’hora de publicar determinades coses, ja que en un poble és fàcil detectar les informacions errònies.

            Arribà el torn del representant del PP, Adrian Palmero, que afirmà que les empreses busquen sempre el benefici. Si tenim grups conservadors, sempre hi haurà grups que buscaran mercat en la gent de la mentalitat contrària. També des de Més Veu Jove pensem que la postura és correcta, però no completa.  El PP no veu aquí (o no vol veure) que sense alguna regulació sobre els continguts que arriben a la gent visquem, en el millor dels casos, en la desinformació. Sobre aquest punt Rafa Xambó, deixà clar que és necessari que els estaments públics paren els peus a les empreses de comunicació i els diguen fins on arribar. No es poden publicar mentides impunement.

            En eixe moment una persona del públic preguntà sobre l’existència d’un codi deontològic per als periodistes. Elena Buil, periodista de professió, afirmà que a València no hi ha col·legi i a nivell d’estat espanyol, evidentment, qualsevol pot guanyar diners exercint la professió sense tindre el títol. Des de Més Véu Jove volem comentar que aquest fet ens pareix completament desafortunat. Pel que fa al tema dels mitjans públics, segons Rafa Xambó RTVV està “feta un femer” i seria necessària una comissió completament independent per tal de vigilar-la. La incapacitat d’una comissió independent per a evitar que el Berca de 2007 fóra un exercici de propaganda electoral per al PSOE fou la principal defensa d’Adrian Palmero davant les acusacions de Rafa, Elena i part del públic per la falta de transparència dels mitjans que el PP controla. I aquí començà el joc d’acusacions i morí el debat.

Tot i que l’estructura fou un poc rígida i que, de vegades, les intervencions del públic interromperen als convidats, la maquinària està en marxa. Piano Piano si va lontano.