Debat Becerrades

La ciutadania parla; el poder calla

Les becerrades s’han convertit en un dels temes capdavanters del nostre poble. En els darrers anys, l’expectació que s’ha generat dins i fora d’Algemesí ha sigut màxima, i això és inqüestionable. Durant el passat debat es va poder comprovar una bona implicació de la ciutadania, implicació que es va veure reflectida en les diferents opinions dels assistents. Tant aquells que estaven a favor com aquells que estaven en contra, van poder expressar lliurement la seua opinió sense cap mena de accident. Al cap i a la fi, és allò que s’espera en una societat democràtica, que actes com aquest es desenvolupen amb total normalitat. Encara que les intervencions de la ciutadania foren enriquidores, tothom trobà a faltar la presència de la Comissió Taurina i del Partit Popular d’Algemesí. Comptàvem amb Salut Monzó per part del col·lectiu Folgança, que va deixar clara en tot moment la seua postura a favor dels drets dels animals i, per tant, en contra de les becerrades; en canvi, les dos associacions que estan a favor de conservar les becerrades no van aparèixer. Tot i això, algunes persones partidàries de continuar amb les becerrades demostraren la seua valentia en expressar la seua opinió aportant tot un seguit d’arguments; sens dubte tot una lliçó, tant per a les dos institucions, com per als radicals que es concentraven violentament a les manifestacions antitaurines. Amb l’absència d’una de les parts implicades, el debat no fou tan enriquidor com s’esperava, és a dir, la gent es va quedar amb ganes de més. La Comissió Taurina ha perdut una oportunitat magnífica de demostrar que, a més d’estar compromesa amb la festa dels bous, ho està amb la seua ciutat; sembla ser que no saben com donar els arguments, o simplement no els tenen. Per la seua part, l’equip de govern demostrà que confien en la participació ciutadana, però sol quan a ells els interessa, potser perquè se’n estan adonant que s’estan convertint en els antagonistes d’aquesta història, en part, gràcies a les actuacions del senyor alcalde.Quan una persona actua malament i és honesta no té cap problema en demanar perdó, i així ocorre en qualsevol circumstància de la vida. Per exemple, en roda de premsa, un futbolista demana disculpes si ha tingut un mal comportament cap als companys o els arbitres. L’actitud de penediment queda valorada per tot un cercle, però sempre ve acompanyada d’una posterior sanció, sanció que l’implicat accepta complir. Al nostre poble, en canvi, no ha passat res.