Josep Bermúdez (+A)

Joves EUPV Algemesí

Des de Joves d’EUPV considerem que varies de les respostes de Josep Bermúdez coincideixen amb el nostre argumentari i caldria remarcar per damunt de tot la sinceritat en que va respondre a les qüestions.

Malgrat açò, evidentment podem trobar moltes diferencies entre el que pensem. Una d’elles és que nosaltres tenim un objectiu internacionalista on la prioritat és crear una consciencia de classe comú per a combatre la injustícia social basada en unes societats cada vegada més classistes i estratificades per culpa de les polítiques neoliberals que s’han exercit a Europa – amb el PP i el PSOE a l’Estat espanyol – on les grans fortunes trauen rèdit del capitalisme salvatge i es carreguen un medi ambient que Més Algemesí defensa però que no es capaç d’atacar al seu causant: el sistema capitalista. Per altra banda sembla que la prioritat de Més Algemesí va encaminada a potenciar la cultura valenciana – cosa per la que nosaltres també lluitem – i el nacionalisme valencià. Però què és primer, el menjar o la tradició?

Entrant un poc més en l’acte que vàrem presenciar i en les diferencies que trobem entre nosaltres surt la qüestió del procés sobiranista català. J. Bermúdez va respondre que si es tingués que posicionar a l’hora de votar SÍ o NO a la independència catalana, votaria amb un SÍ. En aquest punt, nosaltres, tornem a discrepar. És cert que el dret a decidir del poble català hauria de ser respectat per tothom i ací tant el líder de la coalició de +A com nosaltres coincidim – encara que també trobem postures antidemocràtiques com la del PP, PSOE o UPyD que es posicionen en contra de que els ciutadans puguen escollir el seu futur – però a l’hora de decidir nosaltres creguem que hi ha que lluitar per la unitat perquè amb la cooperació dels territoris és pot fer més que amb la competitivitat que acaba generant barreres econòmiques entre els països (fiscalitat, aranzels, etc.)

En definitiva ens varen agradar els aspectes de democràcia participativa que tant Més Algemesí com EUPV promocionen, on el ciutadà ha de ser més actiu políticament. També ens va agradar la postura a favor de l’ús de la bicicleta – imprescindible en una ciutat com la nostra – i la negativa a les grans obres. No ens agradà en canvi la dificultat per a definir Més Algemesí com un partit d’esquerres ja que possibilita la priorització d’altres qüestions que per a nosaltres no serien primordials. L’esquerra no ha de tindre complexes si el que vol és transformar la societat.

Anuncis

6 respostes a Josep Bermúdez (+A)

  1. anònim ha dit:

    El neoliberalisme ( en el cas de que existisca) no és sinònim del sistema que hi ha ara, el que hi ha ara mateix s’assembla més al conservadorisme. Hui per hui no hi ha liberalisme, ja que en el moment en que es rescaten bancs, en el moment en que es donen subvencions a empreses, en el moment en que hi ha impostos deixa d’haver liberalisme. Totes aquestes coses es fan ara mateix i per tant és intervencionisme estatal. El liberalisme està en contra de l’intervencionisme i cal dir que el que s’ha fet és totalment contrari als principis del liberalisme.

    Una altra cosa és que el sistema econòmic actual és el capitalisme on dins d’aquest tenim la socialdemocràcia i el conservadorisme ( que són sistemes capitalistes d’estat) i el liberalisme ( que és un sistema capitalista desregulat). El sistema que hi ha ara mateix és una mescla entre socialdemocràcia i conservadorisme i no de liberalisme. Que a eixa amalgama estatista la vulgueu anomenar neoliberalisme? Doncs és possible però crec que no és un nom convenient. Pense que no és convenient per què això de “neoliberalisme” seria una “nova forma de no intervenció estatal”. Trobe més apropiat neoconservadorisme que és “la nova forma d’intervenció estatal”, de fet se’ls sol anomenar “neocon” en el món anglosaxó.

    • Alexis ha dit:

      Cert és que el liberalisme econòmic proclama la no intervenció estatal i per tant la defensa de la “mano invisible” de Adam Smith on el Mercat s’ajusta per ell mateix garantint un equilibri entre l’oferta i la demanda (plantejament completament erroni perquè no te en compte multitud d’errors de Mercat).

      Però el ben cert és que quan incorporem el prefix (neo-) ens referim a les noves formes de liberalisme on com bé dius tenim una amalgama estatista que pot descol•locar a l’hora d’etiquetar la política. Però, que hi ha de les privatitzacions que s’han efectuat en sector estratègics com RENFE o Telefònica (entre molts altres)? O de la progressiva privatització de la sanitat? O del deteriorament que s’està aconseguint en l’educació pública i les pensions? Tot açò està clar que va dirigit als principis del liberalisme econòmic on la iniciativa privada podrà circular lliurement sense rendir comptes a l’Estat o a l’àmbit públic, per no parlar de la lliure deslocalització de les grans empreses en busca sempre de la mínima regulació laboral.

      Al fi i al cap pense que quan es parla de neoliberalisme es parla de la nova versió del liberalisme on l’Estat intervé com dius, però si et dones conter sembla que ho fa soles per a beneficiar al Mercat a través de reformes laborals, de l’educació, d’amnisties fiscals que no permeten tributar el que toca, etc.

      • anònim ha dit:

        Evidentment que s’està privatitzant. Però ho està fent el conservadorisme i no el liberalisme. A banda de saber qui està darrere d’aquesta politica, es pot veure quin és el fi. El conservadorisme aprofita la crisis per a privatitzar a preu de saldo allò public, i ho fa amb una finalitat que sincerament és prou deplorable ( sols cal veure el que va traure la Sexta sobre l’hospital de la ribera) . El liberalisme és evident que està d’acord amb les privatitzacions però no amb aquesta finalitat. Es per això que està d’acord amb privatitzar però per a eliminar l’estat que obliga a pagar a la gent coses que no vol pagar i per tant va en contra de la llibertat. El liberalisme no obstant també comparteix ideari amb moltíssims partits d’esquerra com per exemple en el fet de que caiguen els bancs, també comparteix gran part de l’ideari amb molts sectors de l’anarquisme i pense que és lògic que les ideologies compartisquen idees.I ja per no parlar de la vessant social ( que no econòmica) on el liberalisme( o almenys moltíssima gent d’aquesta ideologia) està d’acord amb els matrimonis homosexuals, està d’acord amb el dret a decidir, està d’acord amb la legalització de les drogues, està en contra del racisme, està en contra del feixisme etc. i per aquesta banda s’assembla més a l’esquerra que a la dreta conservadora. De fet en la part econòmica el conservadorisme i el liberalisme tampoc s’assemblen són pols oposats. Es per això que no recomane dir neoliberalisme al conservadorisme o neoconservadorisme.

        I sí és una poca vergonya el que s’està fent amb els nostres diners salvant bancs que deurien d’haver caigut i en eixe supòsit deuria d’ haver un fons de garantia que segons els experts econòmics ja no existeix ( ara mateix és deute)… Això de les amnisties fiscals és una mostra més del conservadorisme, no se si al final s’ha confirmat que barcenas s’ha beneficiat d’aquesta però en tot cas és una llàstima tot el que està passant.

        En quan al que has dit al principi crec que el liberalisme té problemes ètics, però no problemes econòmics. Per exemple el medi ambient amb el liberalisme és molt difícil de controlar d’una manera adequada. Per la vessant econòmica no trobe tota aquesta multitud d’errors de Mercat.

        Per cert enhorabona pel treball que esteu fent a algemesí al debat!

    • Candie ha dit:

      Thought it wou’dnlt to give it a shot. I was right.

  2. Alexis ha dit:

    Són termes complicats, el que és cert és que a tota la bibliografia que he llegit es refereixen a les polítiques que s’estan fent com a neoliberals i no com a neoconservadors.

    De totes maneres, crec que cal diferenciar entre política econòmica i política social. Ací te done tota la raó i mentre el liberalisme com dius pot defensar el dret de les minories (immigrants, homosexuals, etc.) el neoconservadurisme no. Però fins i tot, si entrem en la guerra nominalística podríem parlar de “neo-retroactius” (me l’acabe d’inventar)…perquè sembla que el que volen no és mantindre l’estatus quo, si no involucionar fins i tot a temps anteriors.

    Al fi i al cap, crec que es podrien emprar els dos conceptes als que fem referència (en classe he escoltat algun professor parlar de neocon alguna vegada).

    El que també cal remarcar és que el liberalisme i els partits d’esquerres soles poden casar en una cosa i és la que tu dius. Però no podem traspassar aquesta barrera a l’àmbit econòmic. Ací, liberalisme i esquerra no quadra.

    Gràcies pel suport! ;)

  3. Anònim ha dit:

    ” però a l’hora de decidir nosaltres creguem que hi ha que lluitar per la unitat perquè amb la cooperació dels territoris és pot fer més que amb la competitivitat”

    Amb la cooperació es pot fer més que amb la competitivitat.
    M’ha fet gràcia llegir açò i veure discrepàncies que emanen competitivitat en quasi tots els paràgrafs. No dic que estigau en desacord en tot, però per a l’únic que heu parlat de cooperació ha sigut per a argumentar una de les discrepàncies que he dit abans.

    Salutacions i enhorabona a tota la plataforma, açò pot donar molt de si.
    Encara queda, però supose que tots esperem un debat entre els 4 caps de llista dels partits durant la vinent campanya electoral i un bon debat va a requerir molta feina prèvia. No s’ho deixeu de costat ara que hi ha temps i prepareu-s’ho molt bé… Em direu que exagere però jo de vosaltres aniria pensant en pluges d’idees i quan posar-me mans a l’obra!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s