Debat Mitjans de Comunicació

JOVES EUPV ALGEMESÍ

El dret a la INFORMACIÓ és un dret fonamental arreplegat a la carta dels drets humans i a la CE a l’article 20. A més és una de les pedres angulars de la democràcia perquè la gent forma la seua ideologia mitjançant el que veu, llegeix o escolta. Per això és fonamental veure qui té la propietat dels mitjans de comunicació. Qui els controla? Al debat poguérem comprovar que estan en mans de molt poques persones i que a més tenen unes finalitats molts concretes i uns interessos comercials molt definits encarats a vendre ideologia encara que hi haja dèficit com al cas del periòdic La Razón. Per tant cal plantejar-se una pregunta: La informació és un dret o és una mercaderia?

També vam poder observar la ideologia neoliberal per part del ponent Adrián Palmero i de les persones que intervingueren del seu partit, afirmant que era legítim aquest lliure mercat sense frens i que els grups de comunicació canviaven la línia editorial segons el seu interès econòmic. És a dir, que el lliure mercat de la economia capitalista està per damunt del dret a la informació.

A més va quedar clar que el partit de torn és el que controla el mitjans de comunicació públics tant a nivell estatal, autonòmic i local. Però açò és més accentuat quan mana el PP perquè a tots ens recorden els informatius de Canal 9 al NODO i el Berca Bim és una cosa molt pareguda al Facebook del senyor alcalde.

Altra pregunta essencial és que si els mitjans de comunicació privats representen els interessos dels seus accionistes i propietaris, qui representa els interessos dels 6 milions de parats, dels 13 milions de persones pobres a Espanya o en definitiva de la majoria de la població?

Des de Joves de EU d’Algemesí creguem que hi ha alternatives. Cal un control sobre els accionistes per a que no hi hagen monopolis ni oligopolis; és necessari que els mitjans de comunicació estiguen controlats per els treballadors/professionals i aquests decideixin quina línia editorial tindre. Els mitjans de comunicació públics han de ser independents i no controlats pels governants, han de ser democràtics, plurals i que representen els interessos de la majoria, mai d’un grup tan reduït.

Per tot açò creguem que mentre els mitjans de comunicació privats estiguin en mans dels rics i els públics controlats ara mateixa per el PP pràcticament a la seua totalitat, NO PODRÀ HAVER DEMOCRACIA.