L’educació és la base de la societat; per tant, és fonamental que el poble prenga consciència i s’involucre a l’hora de decidir quina educació volem per als ciutadans. La societat present i la del futur depenen de l’educació que oferim als més joves.
Al nostre país observem una situació poc comú i molt desconcertant, ja que en els últims 40 anys hem tingut i, també, patit, set reformes educatives. Això, si no contem la famosa LOCE d’Aznar que no va aplegar a aplicar-se per la forta oposició de professorat i alumnat. El cas és que aquest embolic legislatiu no permet que el sistema educatiu s’estabilitze i que els professors puguen centrar-se a ensenyar en lloc d’adaptar-se als canvis de la llei de torn.
Sorprén que els tres participants del debat coincidiren en què el sistema educatiu no és adequat i que cal un consens a nivell estatal per tal d’establir una educació que satisfaça les necessitats reals de la ciutadania. Aleshores, si estem d’acord, per què açò no passa? Una de les raons és la majoria absoluta del PP, amb la qual creu que pot fer i desfer a gust, mogut per la seua ideologia ultraconservadora, fins i tot quan té a tot el col·lectiu educatiu en contra. Són tan arrogants i superbs que ni tan sols donen la cara per a explicar o defendre aquesta llei que volen imposar-nos. Recordem que NNGG d’Algemesí va renunciar a participar en el debat.
D’altra banda, el PSOE no és coherent amb la seua suposada ideologia i es queda a mitges. Té por a trencar amb la subordinació amb Europa i l’Església més conservadora i elitista. Sembla que vol intentar fer polítiques socials que busquen la igualtat d’oportunitats, però no funcionen perquè en el fons es basen en satisfer les demandes del mercat. Un mercat que col·loquen per damunt del poble i dels seus drets.
Les conclusions del debat foren que cal una educació pública, laica, inclusiva, en valencià i de qualitat. No val l’excusa de què no hi ha diners per la crisi; si es pot fer rescats a les autopistes, als bancs i a les caixes d’estalvi, a més de subvencionar l’Església i l’educació concertada, és perquè sí que hi ha diners.
Amb l’augment de la ràtio, les retallades i les jubilacions de professors no cobertes, els professionals de l’educació es troben desemparats i desesperats perquè no poden dur a terme la seua tasca. La “marea verde” és la representació d’aquesta situació; un crit d’esperança i de dignitat, que ha sortit a l’auxili de l’educació, del nostre futur.
Algemesí al Debat 