La versió de Joves EU Algemesí
La dramàtica situació que sofreix el nostre poble en quan a pobresa i atur sembla que no ha canviat i aquest últim debat va ser mostra d’això. Els ponents, un de Càrites, altre d’EMPAL – qui tingué intervencions molt desafortunades més pròpies de la CEOE – i un expert en treball afiliat a CCOO, aportaren tres interessants visions al voltant del diagnòstic i les solucions que es podrien emprendre. Malauradament, ni el regidor de benestar ni el regidor de treball, que havien sigut convidats a l’acte, es dignaren a acudir i donar la cara front a eixes famílies que tan mal estan passant-ho per culpa de les seues polítiques.
Vicent Egea de Càrites demanava que tinguérem més filantropia i pensarem més en els que més ho necessiten. Estem totalment d’acord amb aquest pensament, però no en la idea del ressentiment polític i de que tant el govern del PP com del PSOE fan el que poden. Tot i això, és comprensible la seua visió quan la funció d’un sistema religiós no és evitar els sofriments, sinó ensenyar-nos la forma de superar-los.
Per part de Juan Carlos Forner, membre d’EMPAL, s’emfatitzà en la necessitat de reinventar-se com a eixida de l’atur, la qual cosa implicava emprenedoria i valentia a l’hora de llançar-se al món laboral. D’acord. Però no recolzem en absolut la seua visió de la societat. “L’individualisme egoista i la centralitat de la lògica del mercat provoquen que l’èmfasi en la reflexió, en lloc de centrar-se en problemes estructurals (…) es desplacen cap a les motivacions i actituds” (Procacci, 1999). Potser per això se li escapà un “Vosaltres què feu?” quan acusava que la gent es queixava molt per no tindre feina però que no feia res per solucionar-ho.
Per últim, l’expert en treball Francisco Jiménez, va estar molt encertat criticant les polítiques neoliberals dels PSOE i del PP, causants de la major part de la pobresa i l’atur que ara patim. Criticava que per a l’actual govern d’Algemesí el treball no fora la seua prioritat, ja que només atorgava 300.000€ del pressupost, dels quals al voltant de 200.000€ eren subvencions de la Generalitat i del Ministeri de Treball.
En definitiva, el que cal al poble és un govern que negocie amb els agents socials unes condiciones per a reduir l’atur i que sobretot prioritze el treball per damunt d’altres partides pressupostaries i més ara en esta etapa de crisi. No podem permetre que Algemesí siga un dels pobles amb més atur de tota la comarca.